Papa, Jo Vull Ser Torero

Papa jo vull ser torero Papa jo vull matar toros Papa jo vull saltar als ruedos Ai papa, jo vull ser torero I el pare es desesperava Ell que era tan honorable Potestat de la sardana I de les lletres catalanes La veritat no comprenia Quin cony de fill que tenia Si tenia tot el que volia Si tenia amor tenia família De calés no li faltaven Ni cultura ni ensenyança De la pulcra i refinada Existència catalana. Papa, jo vull ser torero Papa jo vull matar toros Papa jo vull saltar als ruedos Ai papa, jo vull ser torero I el pare des de les grades Com patia i com plorava Que és que el toro empitonava Al seu fill i el revolcava Que és que el toro va arrancar-li Els collons d'una cornada I l'hemorràgia era imparable Una mort inevitable Va morir a la infermeria De la plaça a mitja tarda El seu fill moria torero Ple de glòria i ple de fama Ple de clavells a la tomba Banderilles i estampetes I als balcons geranis negres Ai papa el teu fill ha mort torero Ai, ai, ai