A un poble de pescadors entre el mar i la montanya una mare al seu fill l'inculca que fóra frare A dalt d'un vell monestir un jove amb habit de frare tot comtemplant el blau mar tot contemplant el blau mar aixi a sa mare li parla: Mare, vull ser pescador no m´ho privis, dolça mare ja sé amb quanta buidor et deixa la mort del pare Mare, vull ser pescador, vull ser pescador i no frare que sóc fill de pescador i malgrat el teu dolor jo tinc les venes salades Mare, vull fer-me a la mar Mare, vull fer-me a la mar i que em bressim les onades A un poble de pescadors devant la verge del Carme prega una mare amb fervor, veient la mar abrivada Prega que torni el seu fill que marxa amb la mar en calma i mentra resa plorant en aquell precis instant torna el fill i així li parla: ________________ Final Mare, vull ser pescador