Tan bonic i tan difícil d'oblidar, ni el temps ni la distància podran parar el ball. Com un estiu enmig l'hivern, viatjant per somnis passatgers, que ja no són efímers. I tant difícil d'oblidar que ho vam escriure, ho vam cantar perquè volíem fer-ho gran. Que sols amb tu podíem escapar. Pintar de roig el cel, seguir volant. Cada vegada que pense en vos vull recordar la melodia del teu cos ets la dolçor que li falta al mar, l'endemà, la llum del far. Cada vegada que pense en vos vull entonar la melodia del teu cos ets la calor, quan no escalfa el sol com una escala cap a dalt del cel, puja amb mi, puja amb mi Si tu vols, sols si tu vols, jugarem a alçar el vol. x2 Tan bonic, tan sincer i tan real que va acabar la història i no va parar el ball. Com un refugi al cim més alt altre cop vas esbrinar que em feies falta per cantar. Cada vegada que pense en vos torna el somriure que dibuixen les cançons ets el soroll que em feia vibrar aquella música que ens va fer levitar, puja amb mi. Si tu vols, sols si tu vols, jugarem a alçar el vol. x2