A la linia recta, bicicletes sense llum, un satèlit que comença un perdo el cap. Un camí fet d'herba, els teus llavis són de vidre congelat. Vaig d'escalç i penso imatges cegues de les platges que nomès podria veure sota el llit. Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta llum de contra hivern, nomès digues que penses llum de contra hivern. Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans, tinc un pas de cebra nou recent pintat. Cotxe helat de menta, les finestres semblen de paper mullat. Tant soroll que falta l'aire, he perdut la bruixola i el nord que dec haver guardat per aqui. Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta llum de contra hivern, nomès digues que penses llum de contra hivern. Solo había dos cositas que no eran perfectas :)