Verse Por de parlar de dir alguna cosa que no et pugui agradar de deixar anar una altra mentida a la teva mida Por de callar desant les paraules a qualsevol calaix per no deprimir-te o fer-te badallar saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys de sentir la rutina rosegant-nos per dintre Et veig el sol s'amaga entre els teus cabells Em sents aixeques la mirada i en aquell precís instant tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar res no m'espanta Res no m'espanta Por de la por de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig de no ser capaç de somriure quan em dius que m'estimes