Ses teues mans me donen gust petites dosis de relax tens un somriure maliciós i una cada que vull pintar dins d'aquest racó incendiat totes ses veus i ses renous se van perdent pes ponts i tots es balcons des riu s'aigua, s'aire i es sons. Ja ho tenc clar: taques de mel i miques de pa. Veus com es mou l'Univers dins sa tassa de cafè, veus arbres a mils, fulles a milions dins d'aquest camp descomunal. Sa meua pell respon molt bé a sa teua veu molt suau i greu aquest camí no s'acaba mai no t'aturis de rallar. Me desfaré a trossos petits i me n'aniré volant per sa vorera de la mar, allà baix hi ha color i es camins no arriben mai. No és es vent que em fa volar, és sa velocitat des teu mirar. Veus com es mou l'Univers dins sa tassa de cafè, carregat fins dalt, cansats de sentir sa mateixa cançó d'ahir.