Que res no tinc per a dir que no m’ho diguis tu i així tot el que et dic tens sabut. I abans de descobrir l’inútil del meu cant me’n vaig fins un altre any, bona sort. Jo em distrauré seguint el rastre a uns acords, no fos que se’m perdés una cançó, i no conec un camí millor que m’acostés a tu. Cavalls de núvols blancs i llàgrimes d’estels, mil lliris navegant com vaixells. I és clar que amb el que escric t’ho hauràs de fer tot sol, i et queda tant per dir, bona sort. Jo, amb el vostre permís, seguiré el rastre a uns acords que jugant s’han donat a un cos bonic i no conec un millor camí que em pugui acostar fins a tu. Que res no tinc per a dir que no m’ho diguis tu i així tot el que et dic tens sabut. GracieeeeeeeS!! soneH!