Amor, t’estimo, i tant t’estimo que en l’amor meu ets mesura. Tu has obert límits al meu vol, que amb serenor declinava, i avui em crec prop de la plenitud, només perquè me la imagines tu. Amor t’estima tant i tot l’amor meu. I buscaré només per a tu, amb la ignorància de sempre, paraules dites pels amants des de l’albada dels segles, i per l’engany del meu amor creuré reinventar el llenguatge a cada gest. Engany d’amor i veritat de l’engany. Amor d’etern recomençar, que empenys la meva aventura, que proa et fas del meu vaixell, quan la mar veus embranzida, en qui allibero antiga esclavitud, per qui confesso aquesta servitud. Amor esclau i llibertat de l’amor. soneeeeeeeeeH!