Riure! Tenia tanta llum en el seu riure! Viure! Volia tot el món per a ésser lliure! Era la força en cada brot de primavera que es dóna a la vida. Era un cel com un vidre clar que es trencà. Tots els cels trencats s´enduu el Firaire. Trossos n´han quedat per al meu aire. Oh, mai, mai no s´apaga la llum d´una hora blava, ni el so d´una rialla que viu dintre meu! Riure! S´omplien les muntanyes del seu riure! Viure! Tenia a flor de pell el goig de viure! Era la sal del meu menjar i el vi que alegra i els ulls il•lumina. Era un cel com un vidre clar que es trencà. Tots els cels trencats... Riure! Recordo les campanes del seu riure! Viure! Prenia amb els meus braços el seu viure! Era la veu, la llum i el joc de la riera que salta i que dringa. Era un cel com un vidre clar que es trencà. GracieeeeeS!! soneH!