Intro: Avui toca fer camí, els vidres bruts i el dia gris. Condueixo a poc a poc, m'adapto al ritme dels camions. Avui per sort no tinc son. Rif. Per no tornar a sentir el mateix apago la ràdio, sento el motor deslliurat de tot enyor, sense patir per cap amor ni per cap record. Misteriosament feliç, com deia el poeta desterrat del paradís. Misteriosament feliç, ningú no m'espera, no tinc res de què fugir. Misteriosament feliç Rif. Tant me fa el que no he après si el que ningú ensenya és el que em serveix. No em preocupa el que faré, passi el que passi m'estarà bé, no espero res. Misteriosament feliç, com deia el poeta desterrat del paradís. Misteriosament feliç, ningú no m'espera, no tinc res de què fugir. solo Sota efectes de l'encís de qui mossega la cirereta del pastís. Secretament despert, lúcid per veure que per les esquerdes la llum es va fent camí. Misteriosament feliç, com deia el poeta desterrat del paradís. Misteriosament feliç, ningú no m'espera, no tinc res de què fugir. Misteriosament feliç Res més a entendre Res mes a perdre Res més precís Misteriosament feliç lúcid per veure que per les esquerdes la llum es va fent camí.