Fou un fred i trist novembre en la tardor del nostre plor, de la terra naix un xiscle testimoni d’una mort. A mirada bategaves abans de la teua nit, i amb les paraules desvetllaves tots els silencis i els crits. Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent! (X4) Solo de dulzaina En l’espai de les estrelles t’has perdut en el meu cant, però t’he trobat amb elles i m’has fet entendre tant. I ara que la terra calla alce el meu puny novament, i amb una nova tornada farem brotar el moment. Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent. Final: